Disc del mes, juliol-agost 2008No sóc un seguidor fidel i incondicional de Beck. De fet, el primer cop que el vaig veure, de teloner dels Sonic Youth el 1996 a Zeleste, ell solet amb la seva guitarra acústica, se'm va fer molt pesat. Més tard, però, vaig comprar Odelay (que, per cert, s'ha reeditat fa uns mesos en una "deluxe edition" plena d'extres). A partir d'aquí, de tant en tant, com qui no vol la cosa, he anat a parar a algun altre disc de Beck. I m'he anat trobant amb molt bones cançons: "Loser", "Devils Haircut", "Timebomb"...
Modern Guilt és el nou disc de Beck. Amb tot el que això significa: molt de ritme, una mica d'electrònica, guitarres mutants, uns tocs de psiquedèlia, molt de funk i molt de soul... Després de tots aquests anys es pot dir que existeix un so Beck, i això no és poca cosa.
I hi ha molt bones cançons, també, a Modern Guilt: "Orphans" (amb cors de Cat Power), "Gamma Ray" (un rock-and-roll a la manera de Beck, amb el baix marcant el ritme), "Chemtrails" (hipnòtica, psiquedèlica, preciosa), "Modern Guilt" (gran títol, gran cançó), "Soul of a Man" (hard-rock electrònic) o "Profanity Prayers" (un ritme ballable i una tornada molt aconseguida amb una guitarra elèctrica resseguint la melodia).
Un bon disc, que sona de collons (ha estat produït per Danger Mouse), per anar assaborint a poc a poc a mesura que l'escoltes una vegada i una altra i una altra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada