30.4.09

The Right Ons, "Look Inside, Now!"

Disc del mes, abril 2009

Podrien ser de Nova York, però són de Madrid i A Coruña. Van debutar amb un single en què versionaven "I'm Waiting For The Man" de The Velvet Underground (del qual, expliquen, en té una còpia Lou Reed) i amb un primer àlbum titulat 80.81 (2Fer Records/Pias, 2007), en què ja deixaven clares les seves influències musicals: Sly and the Family Stone, James Brown, Otis Redding... Han portat el seu funk-soul de guitarres al prestigiós festival SXSW d'Austin (Texas) i actualment estan girant per tot Europa de teloners d'Eli "Paperboy" Reed. Aquells qui els han vist damunt d'un escenari diuen que tenen un directe irresistible!
Tot plegat els ha permès gravar aquest seu segon àlbum a Boston amb Ed Valauskas, el productor del disc d'Eli "Paperboy" Reed. Look Inside, Now! és un disc que té un so fantàstic, que arrenca enèrgic i salvatge amb "Thanks" i "Frontline", que té hits imparables com "That's New York" o "The Right Son" i moments de calma i tranquil·litat amb la balada "I Don't Love You Any More", i que acaba amb molta força amb cançons com "Take It Easy" i "Why Don't You Break My Heart Now".
El dimarts 26 de maig tocaran a la sala Apolo de Barcelona, amb Reigning Sound i The Disciplines, en el "Heart Of Gold Showcase", dins el festival Primavera Sound 2009. La cosa promet!

Aquí teniu un parell de vídeos:





24.4.09

Felón y su Mierdofón

Després de formar bandes com Hipohuracandados, Royal Canin, Ulan Bator Trio o Borbones, Fela Borbone va decidir tocar amb robots en comptes de fer-ho amb humans. Per això va fabricar el seu extraordinari Mierdofón i va presentar candidatura a Eurovisió amb la cançó "La alegría de cantar". Com era d'esperar, la seva proposta va ser vilment ignorada. Animat per aquest fet (o no), va decidir donar continuïtat al projecte, que va ser definitivament batejat com a Felón y su Mierdofón. Recentment ha publicat un EP amb el segell Alehop i ha fet aquest videoclip que, segons ens explica l'artista a YouTube, "se pasa la sincronía de la imagen y el sonido por un sitio muy famoso":



Val la pena fer una visita al myspace de Felón y su Mierdofón. També és molt recomanable una entrevista de Calzada News en què explica, per exemple, que "para ser roquero tienes que hacer rock o similar, y para ser artista puedes hacer lo que te salga del culo y al que no le guste es porque no sabe lo suficiente de arte."

18.4.09

Control


Dos anys ha tardat a estrenar-se a les pantalles de casa nostra aquest biopic d’Anton Corbjin sobre Ian Curtis: realment no s’entén que pel·lícules tan bones com aquesta rebin aquest tracte per part de les distribuïdores, de les sales o de qui en tingui la culpa.

Corbjin, fotògraf i realitzador de videoclips, s’ha basat en Touching from a distance, un llibre de Deborah Curtis, la vídua del cantant de Joy Division i també coproductora de la pel·lícula, per fer una admirable obra en blanc i negre, en què destaca l’excel·lent treball de fotografia.

Una altra de les virtuts de Control és que es tracta d’una pel·lícula poc sensacionalista, i sense cap voluntat de mitificar la figura de Curtis. Més que a analitzar la trajectòria musical del cantant de Joy Division, se centra en la vida emocional del personatge, que es mou marcada per l’amor per la seva dona, els sentiments de culpa que li provoca la relació amb la seva amant Annik Honoré, els atacs d’epilèpsia i els efectes de la medicació.

Per altra banda, en la recerca d’una certa autenticitat, els mateixos actors toquen i canten les cançons de Joy Division en diferents moments de la pel·lícula en què es veu la banda dalt d'un escenari. I se’n surten força bé!

I sempre és un plaer tornar a escoltar cançons tan grans com “She’s Lost Control”, “Love Will Tear Us Apart Again” “Transmission”, “Isolation” o “Atmosphere”.

10.4.09

"Final feliç"

Antònia Font s'han agafat un any sabàtic, però en Joan Miquel Oliver no para: acaba de publicar un nou disc, el meravellós Bombón mallorquín; comença una nova gira el 17 d'abril a l'Auditori de Girona (podeu consultar totes les dates i llocs al myspace de l'artista); i té un nou videoclip, un altre preciós videoclip: "Final feliç".



Ah: i amb aquest escrit, ja en portem 100! Visca!

5.4.09

Manel a Cardedeu

El Centre Cultural de Cardedeu, ple a vessar. Entrades exhaurides. Manel s'han convertit en tot un fenomen.

De teloners toquen uns mallorquins que es diuen Oliva Trencada. El que trenquen, però, a la primera cançó, és una corda de la guitarra. I no en porten de recanvi. Sort que en Roger Padilla, el guitarrista de Manel, els deixa la seva Telecaster.

Després dels mallorquins, Manel repassen, amb el públic a la butxaca, el seu primer disc, Els millors professors europeus. Comencen amb "Nit freda per ser abril", i el concert va pujant d'intensitat a mesura que comencen a caure "Els guapos són els raros", "El mar" o "Captatio benevolentiae". Per acabar, tot el teatre de Cardedeu fa cors a "En la que el Bernat se't troba". Si algú ha portat una màquina per mesurar els índexs de felicitat, haurà vist que són altíssims. Ovacionats, tornen per fer un primer bis en què toquen "Corrandes de la parella estable", i conviden el públic a improvisar un parell de versos dalt de l'escenari. Enmig del deliri col·lectiu, va sortint ara un, ara l'altre. Fins i tot un que canta "Ella va anar a Caldes de Malavella i jo a Caldes de Montbui, i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí". I, per acabar, una versió de la Shakira!