"-Al final, potser tot s'acabarà sense que s'hagi disparat la pistola, tot i que contradiguem el principi de Txèkhov.
-Tampoc no passa res. No s'ha de disparar forçosament, la pistola. Ja ens acostem al final del segle XX. Tot ha canviat molt des de l'època de Txèkhov. Ja no hi ha cotxes de cavalls ni dones amb cotilla. El món ha passat pel nazisme, i per la bomba atòmica, i per la música contemporània, i encara som vius. Fins i tot la manera d'escriure novel·les ha canviat força en tot aquest temps."
El que acabeu de llegir és un diàleg entre Aomame i Tamaru, d'aquest tercer llibre d'1Q84. Potser us pregunteu: que no havia mort, l'Aomame, al final del segon llibre? "No havia premut el gallet de la pistola": amb aquesta petita trampa, que ens trobem només començar el Llibre 3 (pàg. 29), Murakami té corda per a més de quatre-centes intenses i vigoroses pàgines més de la història d'Aomame i Tengo al món de les dues llunes: 1Q84.
Si en els dos primers llibres la trama avançava alternant els punts de vista de l'Aomame i d'en Tengo, en aquest Llibre 3 se n'hi suma un tercer: el d'Ushikawa, un personatge que ja apareixia cap al final del volum anterior, l'investigador privat que treballa per Sakigake i que ha de trobar Aomame, la presumpta assassina del Líder.
No us revelaré el final de la història, només un detall: al final, la pistola, aquella Heckler & Koch que Tamaru havia lliurat a Aomame, no s'ha disparat. I segons Txèkhov, sempre que en una novel·la apareix una pistola és que es dispararà. Hi haurà, doncs, algun dia, un Llibre 4? Per què no? De fet, el final del Llibre 3 no és un final més tancat que el del Llibre 2, quan podíem creure que l'Aomame era morta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada