26.11.11

Ron Sexsmith, "Long Player Late Bloomer"

Disc del mes, novembre 2011

És una obvietat que Internet i les noves tecnologies han canviat la nostra manera d'escoltar música. Avui dia tenim milers de discos a la nostra disposició, legalment o no, fent un parell de clics. La qüestió és: com escoltem, però, tots aquests discos? I també: quantes vegades els escoltem? Perquè els millors discos moltes vegades no se'ns revelen al primer contacte: calen unes quantes escoltes per accedir, poc a poc, a la màgia que atresoren.

Això és el que m'ha passat amb Long Player Late Bloomer, el dotzè àlbum del canadenc Ron Sexsmith. La notícia del documental Love Shines, presentat en la recent edició del festival In-Edit, i una entrevista al Ruta 66 del mes passat em van portar a escoltar el nou disc de Sexsmith. Si a la primera escolta ja em va semblar un àlbum gens menyspreable, les següents -i ja en van unes quantes!- m'han anat convencent que havia de ser el disc del mes i que, a més, serà un dels discos destacats d'aquest 2011.

Admirat per artistes de la categoria de Bob Dylan, Elton John, Steve Earle o Lucinda Williams, Ron Sexsmith reconeix les influències de Ray Davies, Lennon & McCartney o de crooners com Harry Nilsson o Bing Crosby. Long Player Late Bloomer és, doncs, un disc de pop clàssic, vital i lluminós. Comença amb la preciosa "Get In Line" però, al meu entendre, la veritable mesura del disc ens la donen "Believe It When I See It" o "Love Shines", dues cançons que no desentonarien en un disc clàssic del pop modern com és Songs From Northern Britain dels Teenage Fanclub (que és, segons l'escriptor Nick Hornby, el millor aliment de consolació que pots comprar si ja tens Rubber Soul dels Beatles). I és que, en alguns moments, la música de Sexsmith em fa pensar en la dels nostres escocesos preferits. I això sempre és motiu d'alegria.