28.1.12

La Estrella de David + Antònia Font al Clap

No havia vist mai La Estrella de David en directe. De fet, ni tan sols he escoltat els seus discos (hi haurem de posar remei). Sí que tinc uns quants discos (tres, per ser exactes), de Beef, l'anterior banda de David Rodríguez. Em van agradar força, La Estrella de David. Ara bé, en algun moments em vaig preguntar si la formació que va pujar ahir a l'escenari del Clap era circumstancial. Ana Fernández-Villaverde és fixa a la banda? Si és així, trobo que està desaprofitada: en els seus discos com a La Bien Querida canta que fa goig. Per altra banda, vaig trobar a faltar un baixista. De totes maneres, va ser un concert interessant.

Els Antònia Font ja els havia vist unes quantes vegades, en escenaris a l'aire lliure, en teatres i en algun pavelló poliesportiu. Em faltava veure'ls allí on m'agrada veure els grups: en una sala de concerts. Va ser un concert generós: vint-i-vuit cançons van tocar els mallorquins, alternant les de Lamparetes amb els hits dels seus discos anteriors. Jo, en directe, em quedo amb els Antònia Font més intensos, més guitarrers: els de "Armando Rampas" o "Astronauta rimador". M'agrada el posat d'en Joan Miquel Oliver, que durant bona part del concert sembla que estigui dalt d'un núvol al setè cel, però de cop i volta fa una cara de beatífica satisfacció mentre es mira el public i els seus companys de grup. I no m'agrada que el Pau Debon faci cantar el públic en moments determinants del concert: el públic ja cantarà quan vulgui! Tot i això, un bon concert d'una banda que amb els anys es mostra cada vegada més compacta dalt l'escenari.

1 comentari:

Marc ha dit...

Jo també hauré de posar remei i escoltar algún disc de "La estrella de David".
I també m'encanta el posat de l'Oliver a l'escenari. Però com a banda Antònia Font sempre m'han donat la sensació de que no es mouen del tot còmodament en un escenari.