Passen els anys i canvia el món, però es mantenen una sèrie de referents en els quals podem confiar. Un d'aquests referents és el cineasta finlandès Aki Kaurismäki. Vaig conèixer la seva obra fa més de vint anys en una projecció d'Ariel (1988) al cinema Casablanca, i des de llavors he procurat no perdre'm cap de les seves pel·lícules. Em va impactar La chica de la fábrica de cerillas (1990), en una sessió a la Filmoteca en què el públic anava abandonant la sala poc a poc, fins que vam acabar la meitat dels que havíem començat. Després, he pogut continuar gaudint de Kaurismäki al cineclub Garbí de Malgrat de Mar: La vida de bohemia (1992) i l'anomenada "trilogia del proletariat": Nubes pasajeras (1996), Un hombre sin pasado (2002), Luces al atardecer (2006). Crec que totes les he vistes al cineclub de Malgrat.
L'última estrena de Kaurismäki és Le Havre, una pel·lícula que ve acompanyada d'unes excel·lents crítiques i que no suposa cap sorpresa (i, per tant, en aquest cas, una nova alegria) per als seguidors del cineasta finlandès. Kaurismäki segueix depurant el seu cinema, basat en una accentuada teatralització en les interpretacions (que ens recorda que no ens trobem davant la realitat sinó davant una ficció), un tractament del color que ens remet al cinema d'uns quantes dècades enrere, uns plans meravellosos que capten de manera magistral tota l'expressivitat dels actors i una temàtica sempre compromesa amb la societat (en aquest cas, la immigració).
Kaurismäki recupera a Le Havre un dels personatges protagonistes de Luces de bohemia, l'escriptor Marcel Marx, interpretat, com en l'anterior, per un magnífic André Wilms. Lluny de París, Marcel ara viu a Le Havre ("la ciutat del blues, el soul i el rock-and-roll, el Memphis francès", segons Kaurismäki) amb Arletty, que, com és habitual en les pel·lícules del director finlandès, és interpretada per l'actriu Katy Outinen. Mentre Arletty emmalalteix i és hospitalitzada, Marcel coneixerà un immigrant menor d'edat que acaba d'arribar d'Àfrica i és buscat per la policia. Cal destacar el peculiar comissari Monet interpretat per l'actor francès Jean-Pierre Darroussin.
Com escriu David Fajardo a La Finestra Digital, Le Havre "hauria de ser una pel·lícula per a tots els públics si la sofisticació moderna del cinema i la televisió no hagués contaminat les nostres ments (...). Aquesta història d’amor i bones intencions hauria de funcionar molt bé als cinemes si el món fos un lloc bastant diferent del que tenim en realitat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada