"La primera vegada que vaig llegir Brautigan no em podia creure que poguessin existir llibres així. Va ser com descobrir el Nou Món!". Un comentari com aquest, firmat per una ploma tan prestigiosa com la de Haruki Murakami i reproduït a la faixa del llibre, és, gairebé no cal dir-ho, un reclam de primera per animar-se a explorar la literatura poc convencional de Richard Brautigan, un escriptor nord-americà que va publicar els seus llibres més importants durant els anys seixanta i que és vinculat als moviments contraculturals d'aquella dècada, influïts per la generació beat.
Les seves novel·les tornen a estar disponibles en traducció al castellà gràcies a la iniciativa de la interessant editorial barcelonina Blackie Books, que ha creat una Biblioteca Brautigan amb la intenció de publicar les obres completes de l'escriptor. De moment ja hi ha tres títols publicats: Un general confederado de Big Sur, La pesca de la trucha en América i En azúcar de sandía.
En azúcar de sandía és una novel·la ben peculiar. Amb un llenguatge metafòric i tot d'elements surrealistes ens explica la vida en una comuna, una mena de món a part en què hi ha fanals que tenen forma d'ombres humanes, en què hi ha estàtues de verdures gegants (fesols, carxofes, pastanagues, enciams o cebes) fetes de sucre de síndria, en què les tombes dels nens s'il·luminen al fons del riu. Un món on es cuina amb sucre de síndria, es construeixen les cases amb totxanes de sucre de síndria i la roba es fa sucre de síndria... I en aquest món de sucre de síndria el sol cada dia brilla d'un color diferent.
La història d'En azúcar de sandía ens l'explica un narrador que és el personatge protagonista, que representa que es dedica a escriure un llibre. Us reprodueixo un fragment, en aquest cas un diàleg, que il·lustra molt bé el tarannà de la novel·la:
-¿Cómo estás, Fred? -dije.
-Bien. Ha sido una buena mañana de trabajo. ¿Qué has hecho tú?
-He plantado unas cuantas flores.
-¿Has trabajado en tu libro?
-No, he plantado unas cuantas flores y me he echado una larga siesta.
-Vago.
-Por cierto -dijo Doc Edwards-. ¿Cómo va el libro?
-Bueno, va.
-Estupendo. ¿Y de qué trata?
-Sólo de las cosas que apunto: una palabra tras otra.
-Bien.
La lectura d'En azúcar de sandía m'ha deixat amb ganes de més Brautigan. Al prestatge d'últimes adquisicions de la meva biblioteca, ja m'espera La pesca de la trucha en América. Ja us ho explicaré!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada