24.7.12

Eduard Márquez, "L'últim dia abans de demà"

Més casualitats en les meves lectures d'aquest estiu. Després de llegir La última noche, de James Salter, agafo l'última novel·la d'Eduard Márquez, finalista del Premi Crexells. Després de la dedicatòria, la novel·la comença amb aquesta cita:

"Una cosa sí que havia constatat: fins a quin punt les persones podien ser a la vora del desastre, per més invulnerables que semblessin. Havia vist com se succeïen els esdeveniments, una desgràcia rere l'altra. Podia passar sense advertència prèvia. De vegades aconseguien salvar-se, però a partir de cert punt ja els era impossible. De tant en tant, es preguntava com seria en el seu cas: quan arribés la patacada i les bigues comencessin a cedir i a esberlar-se, què passaria?"

Qui és l'autor d'aquestes paraules? James Salter! Més encara: és un fragment extret d'un dels contes de La última noche! Com dèiem, casualitats...

L'últim dia abans de demà és una novel·la breu, de poc més de cent quaranta pàgines, que s'articula a partir de breus episodis amb continus salts endavant i endarrere en el temps. Estilísticament, sorprèn la brevetat dels paràgrafs, molts d'una sola oració i de menys d'una línia. Tot plegat dóna a la novel·la un interès i un dinamisme que fan que es llegeixi en un tres i no res. 

Temàticament, L'últim dia abans de demà s'ubica perfectament en el centre de les reflexions que escriu Salter. El protagonista de la novel·la d'Eduard Márquez ha rebut la més forta de les patacades. Què passarà d'ara endavant? Podrà refer la seva vida? Les desgràcies, sense advertència prèvia, colpeixen els protagonistes de la novel·la, que semblaven invulnerables... Una novel·la trista i bonica alhora, molt dura en alguns moments i entusiàstica en altres, amb Barcelona i el Port de la Selva com a teló de fons, amb la música de Patti Smith com a banda sonora, amb l'evocació del temps de la infantesa, l'adolescència i la joventut, marcades pels hermanos d'una escola cristiana, pel descobriment del sexe, per la passió per la literatura...

Després de llegir L'últim dia abans de demà, m'he quedat amb ganes de recuperar els llibres anteriors d'Eduard Màrquez.