"El entoldado en que se celebraba el banquete nupcial tenía mesas largas con grandes arreglos florales. Al caer la noche, la tienda empezó a cobrar luz desde dentro como un inmenso barco etéreo destinado a surcar el mar o los cielos, no se sabía bien. Brule le dijo a su yerno que empezaba para él, Brian, la época de mayor felicidad que un hombre podía experimentar en la tierra, refiriéndose, por supuesto, al matrimonio."
És un fragment de "Platino", un dels deu relats curts aplegats en el volum La última noche. En la línia de destacats narradors com John Cheever o Richard Yates, Salter retrata una hipòcrita classe mitjana-alta americana, amb les seves festes i les seves insatisfaccions. En el conte "Platino", Brule, un home molt ric i respectat, acabarà dispuntant-se amb el seu gendre, Brian, per una dona, Pam, amant de tots dos. En el relat "Contigo, Mi Señor", una dona casada i infeliç sentirà una estranya atracció per un individu que apareix borratxo en una festa. Els personatges de Salter, per més invulnerables que puguin semblar, sempre estan a tocar del desastre, de la gran trompada. En alguns dels contes més destacats apareixen també els temes de la malatia i de la mort. És el cas de "Cuanta diversión", una conversa entre tres amigues que han anat a sopar juntes; una d'elles està malalta de càncer, però les altres no ho saben. Cal destacar també el relat que dóna títol al llibre, "La última noche", una obra mestra del gènere a l'altura de les millors creacions de Cheever.
Fins al moment, James Salter no
ha estat traduït al català. I tampoc és que en castellà puguem accedir al
gruix de la seva obra: tot just podem trobar mitja dotzena de títols,
publicats per Aleph Editores i Salamandra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada