"Feia 25 anys que no tocàvem junts", va dir Steve Wynn en un moment del concert. Doncs, la veritat, no ho semblava gens. Si tancaves els ulls et podies fer perfectament la idea d'estar assistint a un concert del grup a mitjans dels vuitanta: el so de les guitarres i els amplis, la veu de Wynn, que aguanta molt bé, les línies de baix de Mark Walton... És clar que quan obries els ulls ja no veies uns noiets de vint-i-pocs anys sinó uns homes de cinquanta. En molt bona forma, això sí.
El motiu de la reunió del grup és celebrar el trentè aniversari del seu primer àlbum, The Days Of Wine And Roses, i, certament, el repertori del concert va girar al voltant d'aquest disc: "Tell Me When It's Over", "Definitely Clean", "That's What You Always Say", "Until Lately", "When You Smile", "Halloween" i "The Days Of Wine And Roses". Set de les nou cançons del disc. També hi va haver temps per recuperar cançons dels altres dos discos de la banda. De fet, el concert va arrencar amb "See That My Grave Is Kept Clain", de Ghost Stories (1988). I també van caure uns quants temes de Medicine Show (1984), com "Burn", "The Medicine Show" o una extensa i vibrant "John Coltrane Stereo Blues" que va posar el punt i final a un concert esplèndid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada