9.3.13

César debe morir

Divendres de la setmana passada vaig tenir ocasió de veure al cineclub Garbí de Malgrat de Mar l'última pel·lícula dels germans Taviani. La veritat és que vaig anar al cinema sense saber ben bé què m'hi trobaria; però, ja se sap, al cineclub s'hi ha d'anar sempre! I la sorpresa va ser majúscula! 

Vittorio i Paolo Taviani, tots dos amb els vuitanta anys complerts, s'han ficat dins d'una presó d'alta seguretat de Roma per documentar com un grup de reclusos participen en uns tallers teatrals i preparen la representació de l'obra Juli Cèsar de William Shakespeare. Una adaptació de l'obra, és clar, sense personatges femenins! Els assajos de l'obra s'alternen amb moments de la vida quotidiana dels presidiaris.
 
Explica Manuel Cuyàs a El Punt Avui que els germans Taviani seleccionen aquelles parts més interessant de l'obra de Shakespeare, "que són les del principi: la formació del complot que ha de matar el mandatari, el magnicidi consegüent i els dos monòlegs, primer el de Brutus i després el de Marc Antoni, que constitueixen les peces més ben acabades de l'art de l'oratòria i de com aquesta pot alterar la voluntat i el pensament dels destinataris. D'aquí passem a la mort de Brutus, al final, i ja està. Ja està? Acabem d'assistir a una altra obra mestra dels Taviani."

Després de la representació de l'obra i dels aplaudiments del públic, els reclusos tornen a les seves cel·les. La pel·lícula té un final impressionant, amb aquesta reflexió d'un dels presidiaris: "Des que conec l'art, aquesta cel·la s'ha convertit en una presó".