Les onze i vint minuts de la nit. El públic que ha omplert la sala gran de l'Apolo desfila cap a la sortida mentre sona el "Please Please Me" dels Beatles. Cares de felicitat després de dues hores de concert en què Josele, Fino, Chema i Manolo han repassat el bo i millor de la discografia enemiga. Fixeu-vos en la fotografia del set list: "John Wayne", "Ná de ná", "Dentro", "Quillo (he vuelto a nacer)", "Me sobra carnaval", "No amanece en Bouzas", "La otra orilla", "Desde el jergón"... Ja era hora que la "Revuelta Enemiga" arribés a Barcelona! Tot i això, l'Assumpta, la meva dona, em comenta que Josele ha perdut alguna cosa pel camí (la màgia?, el duende?). Feia vint-i-un anys que no el vèiem dalt d'un escenari, i Josele li sembla una altra persona. Però segurament, afegeix, tots ens convertim en una persona diferent quan passen més de vint anys. De totes maneres, hem vist una banda compacta, formada per uns magnífics músics de rock and roll que sonaven fantàsticament. Com us deia, tot eren cares de felicitat després del concert. Gràcies, Enemigos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada