22.4.13

Adéu, Josetxo

"Así que esto es el fin... 
No me lo esperaba así,
yo quiero algo mejor.
Yo quiero más calor,
más alma, ruido,
yo quiero una explosión." 

Són els primers versos de la cançó "Un poco más", del primer àlbum de Los Bichos, Color Hits (1989). La cançó parla d'una relació sentimental que s'ha acabat, però aquests primers versos, trets de context, aquests dies em posen la pell de gallina. En Josetxo ha mort.

No me'n vaig assabentar fins dissabte a la nit, i va ser gràcies al bloc del Capità Toni, Ones de l'Espai Exterior. Josetxo Ezponda, el carismàtic líder de Los Bichos, va morir dimarts a casa seva, a Burlada (Navarra), als 50 anys. Tres dies abans vaig estar punxant algunes cançons dels vinils de Los Bichos i ensenyant a en Cesc, el meu fill de dotze anys, aquelles portades tan fantàstiques que feia en Josetxo!

Feia temps que, de tant en tant, pensava: què se'n deu haver fet, d'en Josetxo? I és que, des que va publicar l'elapé A Glitter Cowbeb (1995), amb prou feines n'he sabut res més. Recordo que fa uns anys una notícia breu al Ruta 66 explicava que estava enregistrant unes cançons amb Charly, el guitarrista de Los Bichos. Si no recordo malament, Asio, el baixista, llavors ja era mort. I la següent notícia que recordo era que Charly també havia mort. Quina gran merda!

Recordo l'impacte que em va causar Color Hits, el primer àlbum de Los Bichos. Jo acabava d'arribar a Barcelona, a estudiar a la universitat. No recordo per què em vaig comprar el disc. Per la portada? Perquè el publicava Oihuka (per aquella època, jo em comprava discos de rock radical basc que editava el segell de Marino Goñi)? N'havia llegit alguna cosa en alguna revista musical? Sigui com sigui, el disc em va meravellar. Des de llavors vaig ser un seguidor incondicional de Los Bichos i vaig anar col·leccionant els seus elapés, minielapés, singles i CDs. I va ser gràcies a Los Bichos i altres grups de l'època, com La Secta, que vaig anar coneixent bandes tan interessants com Scientists, Stooges, Spacemen 3...

No vaig poder veure mai Los Bichos en directe. Però sí que vaig assistir al concert que en Josetxo va fer en solitari (com a "El bicho"), el gener del 95, al Garatge Club: érem quatre gats... Com pot ser que persones d'una sensibilitat tan extraordinària no tinguin cabuda en aquest món? Merda de món!

No trobareu res de Los Bichos a Spotify (el que dèiem: merda de món!), però a YouTube hi ha unes quantes cançons i una actuació del grup en el programa "Plàstic", de TVE. Aquí us deixo la cançó "Un poco más", amb què començava aquest escrit:



I aquesta és possiblement la millor cançó de Los Bichos: "Wishin' Shift", de l'enorme doble elapé Bitter Pink (1991):


Per acabar, aquí teniu un parell d'enllaços molt recomanables: una biografia i discografia de Los Bichos a lafonoteca.net i un bonic article de Jaime Cristóbal ("Adiós, Josetxo") a jenesaispop.com