28.4.13

Un 'wonderful' i 'glorious' concert d'Eels

Amb més de vint-i-cinc anys d'anar a concerts, encara no m'havia trobat mai amb res semblant al que vam viure ahir al vespre a la sala Barts. Havia acabat el concert, amb dos bisos inclosos, havien encès els llums de la sala, havien posat música d'ambient i una bona part del públic enfilava la sortida. Nosaltres ens vam trobar uns coneguts i vam estar parlant. Encara bo, perquè, si no ens els haguéssim trobat, quan la banda va tornar a sortir a l'escenari nosaltres ja hauríem estat dins el pàrquing. La qüestió és que ens vam quedar una estona a la sala parlant i, de cop i volta, vam sentir uns crits del poc públic que quedava. Gairebé no ens en vam adonar i ja tornàvem a tenir Eels dalt de l'escenari. Amb els llums de la sala encesos i la imatge d'un pallasso somrient en el teló de fons, ens van regalar dues cançons més.

Va ser la cirereta del pastís. Tot havia començat quan passaven pocs minuts de les nou del vespre. Després de gaudir de les boniques cançons de Nicole Atkins, que es va endur els aplaudiments del públic, Eels apareixien a l'escenari: Mark Oliver Everett (conegut com a E) i quatre individus que l'acompanyaven, tots amb barba i tots amb uns xandalls Adidas, els clàssics de color blau fosc amb les tres ratlles blanques. Venien a presentar el seu nou àlbum, Wonderful, Glorious, i ens van oferir la versió més roquera d'Eels, amb tres guitarres elèctriques, baix i bateria. Les cançons del nou disc ("Kinda Fuzzy", "New Alphabet" o "Peach Blossom") van alternar amb referències a la discografia anterior d'E (delicioses "That Look You Give That Guy" o "In My Dreams") i amb un parell d'encertadíssimes versions: "Oh Well" de Fleetwood Mac i "Itchycoo Park" d'Small Faces.

El concert va ser memorable. La banda va sonar de meravella, i dalt de l'escenari passaven coses contínuament: ara Mark Oliver Everett s'abraçava amb els seus músics, ara assajaven deu finals per a una cançó, ara E feia una broma... Els passatges més sorollosos alternaven amb les melodies més dolces, però la intensitat en cap moment davallava. Que tornin aviat, si us plau!




1 comentari:

Unknown ha dit...

Molt bones fotos!
Aquest doble bis el,porten fent durant tota la gira.