"It's Sunday, it's a good good feeling / And I'm lazy and contented / I'm feeling lazy and contented / I'm happy to be alive". Si en el seu anterior àlbum, Loosing Sleep (2010), que també va ser disc del mes de L'home cactus, Collins parlava de la malaltia que havia patit i del procés de recuperació, ara, a Understated, reflecteix el seu amor per la vida, ben explícit en aquests versos que he reproduït, que formen part de la vuitena cançó del disc, "Forsooth" (una cançó, per cert, amb què Collins vol retre homenatge al primer disc de The Velvet Underground).
Aquesta alegria de viure es manifesta també a la cançó "31 Years": "In the shadow of this world / In the place I call my home / Where's the key? / Where's the clue? / What the heck / I'm living now". Unes ganes de viure que passen per interrogar-se i per intentar comprendre la vida: "And I'm going to find a way to understand the world" ("Baby Jean").
Acompanyat d'una banda en què destaca el Sex Pistols Paul Cook a la bateria, Edwyn Collins ha donat forma a un altre disc meravellós, un disc brillant i emotiu, format per onze cançons com onze sols. No em puc estar de destacar la primera, "Dilemma": "Dilemma / That's me, that's me all over / What is my world? / Is it real or is it fiction?".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada