És innegable que King Khan & The Shrines és una de les bandes preferides de la casa. Només una dada per confirmar-ho: gairebé tots els seus àlbums han estat destacats com a discos del mes de L'Home Cactus: Three Hairs And You’re Mine (2001), Mr. Supernatural (2004) i What Is?! (2007). I, és clar, Idle No More, el nou àlbum del grup. Impossible resistir-s'hi: és un disc collonut! La llarga espera (sis anys des de l'anterior treball!) ha valgut la pena.
No ha estat un camí de roses, la carrera de King Khan & The Shrines. Han publicat (comptant un parell de recopilatoris, un minielapé i un elapé compartit amb The Dirtbombs) vuit discos, gairebé tots amb discogràfiques diferents, des de Sounds Of Subterrania, passant per Voodoo Rhythm, Vicious Circle, Hazelwood i Vice, fins arribar a la companyia que edita aquest Idle No More, Merge Records.
A Idle No More, la banda liderada per aquest canadenc instal·lat a Berlín que es fa dir King Khan es mostra en plena forma i ens regala dotze enormes composicions segons els cànons del garatge-rock, la psiquedèlia, el soul i el rhythm-and-blues. El començament, amb "Born to Die" és demolidor, i tota una declaració de principis: King Khan ha escrit moltes lletres d'aquest àlbum afectat per la mort, en aquests últims anys, de tres amics seus, entre els quals es troba Jay Reatard. La tristesa que poden contenir les lletres contrasta amb el caràcter festiu que traspua la música, amb uns vents i uns cors molt encertats. Així, es succeeixen cançons fantàstiques com "Bite My Tongue", "Thorn In Her Pride" o "Luckiest Man". A la meitat del disc arriben dues balades, "Darkness" i "Pray For Lil", però després es torna a accelerar amb la simpatia de "Bad Boy", la bogeria de "So Wild" o el ritme d'"I Got Made". Quin tros de disc!
I, com a carta de presentació, un videoclip divertidíssim:
I, com a carta de presentació, un videoclip divertidíssim:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada