Quan Marina Torres va deixar The Pepper Pots, els gironins van haver de reflexionar sobre la continuïtat de la banda. Les opcions eren diverses: substituir la vocalista que se n'havia anat, dissoldre el grup o seguir amb dues vocalistes. Finalment van optar per aquesta última via, amb un replantejament del mateix concepte de la banda. Així, si tres anys enrere The Pepper Pots versionaven en directe clàssics de The Supremes o Martha & The Vandellas, avui més aviat triarien temes de Marvin Gaye o Curtis Mayfield. I és que The Pepper Pots han agafat el camí d'aquell soul dels anys setanta més compromès amb la realitat social. En són un bon exemple algunes de les cançons més emblemàtiques del nou àlbum, com "Good Times", que obre el disc, o "We Must Fight", que li dóna el títol. No han deixat de banda, però, les cançons de tema amorós, com "Got Me Crazy" o "Fallen Angel".
El concert d'ahir a la nit a la sala Bikini, en què presentaven We Must Fight, mostra que The Pepper Pots han pres un camí ben encertat. Van tocar les dotze cançons del nou disc, combinades amb unes quantes perles dels seus dos àlbums anteriors ("Wanna Blindly Trust In You", "Gladden Your Soul", "Real Tru Love", "Time To Live" o "Can't Let Him Go"), i totes van sonar de meravella. Adriana Prunell i Aya Sima van estar esplèndides, els vents s'ho passaven d'allò més bé i ens encomanaven la seva alegria, i la resta de la banda funcionava com una màquina de precisió perfectament greixada. Després d'una mica menys d'una hora i mitja de concert, amb un bis inclòs, vam sortir de la sala Bikini amb un somriure d'orella a orella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada