amb tot només quedo
jo tan sols un tros
de vent que se'n va
com tot a l'infinit
amb molt d'esforç
em faig sentir més lliure
quan tot m'empeny
al fons, a l'abisme
conèixer-vos a tots
és tan bonic que em fa viure
que em fa créixer
i ser petit alhora
llavors tempestes
com tots els dimecres
moixons amagueu-vos
que és tard i vol ploure
amics de les plantes
amics de tots nosaltres
ningú ens traurà mai
les ganes de viure
amb tota la paciència
de mossegar les ungles
amb aquesta peresa
t'enlaires tot d'una
com molt abans somiaves
tan alt que no hi arribes
ningú ens traurà mai
les ganes de riure
amb totes les coses
que et fan sentir lliure
amb tan sols aquestes
val la pena viure
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada