10.1.14

Junot Díaz, "I és així com la perds"

Junot Díaz va guanyar el Premi Pulitzer amb una novel·la que em va agradar molt, La maravillosa breve de Óscar Wao. Cinc anys després, apareix un nou llibre de l'escriptor nord-americà d'origen dominicà, i no m'hi puc resistir (la colorista portada també hi juga el seu paper).

Díaz havia debutat amb un volum de contes, Drown, publicat el 2006, i ara torna al relat breu amb I és així com la perds, primer llibre de l'autor traduït al català.

I és així com la perds consta de nou relats, en principi independents, però amb un marcat caràcter autobiogràfic i molts elements en comú. És cert que els contes es poden llegir com a unitats autònomes, però també podem entendre el llibre com un conjunt, gairebé com una novel·la d'estructura peculiar, que gira al voltant de tres blocs temàtics. D'una banda, les dones. Més ben dit, les relacions de Yunior (narrador i àlter ego de l'autor) amb les dones. Molts dels relats porten per títol noms de dona: "Nilda", "Alma", "Flaca", "El principi de la Pura", "La senyoreta Lora". El primer conte, "El sol, la lluna, les estrelles", comença així:

"No sóc un mal paio. Ja sé com sona -a la defensiva, sense escrúpols-, però és la veritat. Sóc com tothom: dèbil, ple de defectes, però eminentment bo. La Magdalena, en canvi, discrepa. Em considera el típic home dominicà: un sucio, un malparit."

La Magdalena, és clar, pensa que Yunior és un sucio des que sap que ell li ha fet el salt "amb una tia que tenia tones de cabells estarrufats com als vuitanta". Les relacions de Yunior amb les dones estan marcades, gairebé sempre, per les infidelitats. De fet, l'últim relat del llibre es titula "Manual d'amor de l'infidel".

En segon lloc, el llibre tracta tot un seguit de temes relacionats amb la història familiar de Yunior: l'emigració als Estats Units; l'enyorança; els records d'infantesa, amb un pare més absent que present però sempre autoritari; la discriminació racial, present en la infantesa del protagonista però també quan ja és un adult i professor universitari.

I, finalment, hi ha tres relats que expliquen la malaltia i la mort de Rafa, el germà de Yunior. A "Nilda" apareixen els primers símptomes del càncer; a "El principi de la Pura" es relata la lluita de Rafa contra la malaltia; i al començament de "La senyoreta Lora" s'explica la mort del germà.

Per acabar, reprodueixo el primer paràgraf del conte "Invierno":

"Des de dalt de tot de Westminster, el nostre carrer principal, es pot veure una franja molt prima d'oceà que corona l'horitzó de l'est. Al pare l'hi havien ensenyat -els directius de l'empresa l'ensenyaven a tothom- però quan ell ens portava amb cotxe des del JFK no es va molestar a ensenyar-los-la. El mar potser ens hauria fet sentir millor, sobretot considerant les altres coses que es veien. London Terrace era un desastre; la meitat dels edificis encara no tenien corrent elèctric i en la penombra del vespre aquelles estructures semblaven un escampall de vaixells de maons embarrancats. El fang seguia la grava a tot arreu i l'herba, plantada a finals de tardor, despuntava en forma de manats morts enmig de la neu."