Howe Gelb ens va transportar ahir a la nit de les nostres cadires del teatre Principal de Badalona als paratges més inhòspits del desert d'Arizona. Acompanyat per Gabriel Sullivan a la guitarra i a la bateria (i que va fer les funcions de teloner obrint el recital amb tres cançons pròpies) i Thoger T. Lund al baix, el músic de Tucson ens va captivar amb una proposta musical que parteix d'una certa improvisació per acabar recorrent uns camins que transiten entre el folk, el blues, el jazz o el rock, fins assolir moments d'autèntica màgia. És clar que les armes de Howe Gelb són poderoses: la seva veu és profunda i càlida, i se'l veu tan còmode amb la guitarra a les mans (jugant amb els seus pedals d'efectes i fent sortir el so per tres amplificadors Fender) com assegut al teclat; a més, acaba de treure un àlbum excel·lent, The Coincidentalist (2013, quan encara és viu el record del magnífic Alegrías (2010). Una nit memorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada